Quan mor un animal que ha compartit la nostra vida, el dolor pot ser molt profund. I mereix el mateix respecte que qualsevol altra pèrdua.
«Només era un gos». «Ja en tindràs un altre». Frases així s’escolten sovint quan algú perd la seva mascota. Però per a molta gent, un animal de companyia és família: algú que ens esperava a la porta, que ens acompanyava en silenci, que ens estimava sense condicions. Perdre’l pot fer molt de mal.
Un vincle molt especial
La relació amb un animal és diària i molt física: passejos, menjar, carícies, rutines. Sovint ha estat present en etapes importants de la vida: una mudança, una ruptura, el creixement dels fills. A més, els animals no jutgen. Per a persones que viuen soles o que han passat moments difícils, poden ser un dels vincles més segurs.
Un dol poc reconegut
Com que socialment no sempre es reconeix, moltes persones viuen aquest dol amb vergonya o en silenci. No demanen dies de festa, no en parlen a la feina, es diuen que haurien d’estar millor. Aquest silenci pot fer el dol més llarg i més solitari.
Decisions difícils
Sovint la mort d’una mascota implica haver pres la decisió d’acabar amb el seu patiment. Encara que sigui un acte d’amor, pot deixar culpa i dubtes: ho vaig fer massa aviat?, massa tard? Recordar que es va decidir pensant en el seu benestar pot ajudar a alleugerir aquest pes.
Maneres de fer el dol
Donar-se permís per plorar i per enyorar, sense comparar-ho amb altres pèrdues.
Fer un petit ritual: enterrar-lo en un lloc especial, plantar un arbre, guardar el collar.
Parlar-ne amb persones que entenen el vincle amb els animals.
Cuidar les rutines buides. L’hora del passeig pot ser especialment dura. Potser es pot omplir amb una altra caminada.
Explicar-ho als infants amb honestedat. Sovint és la primera experiència de mort que viuen.
Quan tenir-ne un altre
No hi ha una resposta correcta. Algunes persones necessiten temps i d’altres troben consol aviat en un nou company. Un nou animal no substitueix l’anterior: és una relació nova. El més important és fer-ho quan sentim que hi ha espai per estimar de nou.