Com parlar de la mort amb els infants
Volem protegir-los i sovint callem. Però els infants també fan dol i necessiten veritat, paraules senzilles i adults disponibles.
Llegir més →Reflexions sobre el dol, les emocions, les relacions i el cos. Per entendre una mica millor què ens passa i trobar maneres amables de sostenir-ho.
Volem protegir-los i sovint callem. Però els infants també fan dol i necessiten veritat, paraules senzilles i adults disponibles.
Llegir més →Una mort inesperada trenca el món d’un dia per l’altre. Què ens passa per dins i com podem començar a sostenir-ho.
Llegir més →El dol no és una malaltia ni un problema a resoldre. És la manera natural que tenim de respondre quan perdem algú o alguna cosa important.
Llegir més →Les festes i els aniversaris poden fer més present l’absència. Algunes idees per preparar-se i viure aquests dies amb una mica més de cura.
Llegir més →Perdre algú junts no vol dir viure-ho igual. Per què el dol a vegades ens allunya i com tornar-nos a trobar.
Llegir més →El dol no es viu només amb el cap. Implica el cos, les emocions, les relacions i el sentit de la vida. Mirar-lo en conjunt ens ajuda a acompanyar-lo millor.
Llegir més →Quan mor un animal que ha compartit la nostra vida, el dolor pot ser molt profund. I mereix el mateix respecte que qualsevol altra pèrdua.
Llegir més →Per què seguim castigant-nos pel passat i com passar del retret a una mirada més amable cap a nosaltres.
Llegir més →També fem dol per allò que no va existir: un fill que no va néixer, una relació que no va ser, una vida que havíem imaginat. Un dol sovint silenciat.
Llegir més →Des de sempre, els humans hem creat rituals per acomiadar-nos. No són només tradició: ens ajuden a fer real la pèrdua i a donar-li un lloc.
Llegir més →Dir que no també és una manera de cuidar. Per què ens costa tant i com començar a fer-ho amb calma.
Llegir més →Volem ajudar i sovint no sabem com. Algunes claus per estar a prop d’algú que ha perdut una persona estimada sense fer més mal.
Llegir més →Una pràctica senzilla que pots fer a qualsevol lloc per tornar a la calma quan la ment s’accelera. Inspirar, retenir, expirar, retenir.
Llegir més →La soledat emocional no depèn de quanta gent tens a prop, sinó de si et sents vist. Com reconèixer-la i què la pot alleujar.
Llegir més →Davant del dolor d’algú, les paraules sovint ens fallen. Frases que fan mal sense voler, i altres maneres més senzilles i honestes d’estar a prop.
Llegir més →Amb l’estrès, la respiració es fa curta i alta. Aprendre a respirar amb el diafragma ajuda el cos a sortir de l’estat d’alerta.
Llegir més →L’edat, una lesió o una malaltia ens poden fer perdre capacitats. També això es plora. Com acollir aquest dol amb amabilitat.
Llegir més →Acompanyar no és dirigir ni arreglar. És caminar al costat de qui pateix, respectant el seu ritme i confiant en la seva capacitat de trobar el propi camí.
Llegir més →Una pràctica per tornar a habitar el cos, notar on hi ha tensió i deixar que es relaxi. Et proposem una guia de quinze minuts.
Llegir més →No cal deixar la ment en blanc ni seure hores. Petits exercicis per tornar al present enmig de la rutina.
Llegir més →Quan una persona estimada té una malaltia greu o es va apagant a poc a poc, el dol sovint comença abans de la mort. Com viure aquest temps tan difícil.
Llegir més →No cal deixar la ment en blanc ni seure com un monjo. Algunes idees pràctiques per començar a meditar i mantenir-ho en el temps.
Llegir més →Quan el cos viu en alerta, relaxar-se també s’aprèn. Algunes tècniques senzilles i una seqüència de deu minuts per al vespre.
Llegir més →Hi ha qui plora molt i qui no plora gens. Qui necessita parlar i qui necessita fer. Cada dol és tan únic com el vincle que el provoca.
Llegir més →Escriure a la persona que hem perdut és una manera senzilla i poderosa de dir el que va quedar pendent i de mantenir viu el vincle.
Llegir més →Les emocions no són enemigues. Són senyals que ens parlen del que necessitem. Què ens diuen la tristesa, la ràbia, la por o la culpa.
Llegir més →Regular les emocions no és controlar-les ni fer-les callar. És aprendre a acompanyar-les perquè no ens desbordin ni ens desconnectin.
Llegir més →No sempre necessitem quedar-nos quiets per calmar-nos. A vegades el cos necessita moure’s per poder descansar. Algunes propostes senzilles.
Llegir més →Vivim amb pressa per sentir-nos bé. Però les emocions necessiten temps i lloc per ser sentides. Què passa quan deixem de córrer i les acollim.
Llegir més →Lluitar contra el que sentim sovint ens fa sofrir més. L’acceptació obre una porta diferent: fer lloc al malestar i tornar a moure’ns cap al que valorem.
Llegir més →No cal saber dibuixar per fer servir l’art com a eina. Pintar, modelar o fer collage ens ajuda a expressar el que no surt amb paraules.
Llegir més →L’ansietat no és només un problema a eliminar. Sovint és un missatge del cos que ens avisa que alguna cosa necessita atenció.
Llegir més →Tristesa, ràbia, enveja, vergonya. Ens han ensenyat a evitar-les. Però acceptar-les, en lloc de jutjar-les, pot fer-nos sentir millor a la llarga.
Llegir més →Un passeig lent pel bosc, la platja o un parc pot ser una de les pràctiques més senzilles i reparadores. Com convertir-lo en un moment de presència.
Llegir més →Molts som molt més durs amb nosaltres mateixos que amb ningú. L’autocompassió proposa una altra manera de relacionar-nos amb els nostres errors i el nostre dolor.
Llegir més →Repetir-se frases positives davant del mirall no sempre funciona. L’autoestima es construeix més aviat amb coherència, cura i relacions que ens sostenen.
Llegir més →La manera com ens vam vincular de petits influeix en com ens relacionem de grans. Entendre-ho ens ajuda a mirar-nos amb més comprensió.
Llegir més →Acceptar-nos no vol dir deixar de créixer. Vol dir deixar de lluitar contra nosaltres mateixos per poder canviar des d’un lloc més amable.
Llegir més →Estimar-se passa per conèixer-se: saber què sentim, què necessitem i què ens importa. Un camí d’autoconeixement que es fa a poc a poc.
Llegir més →Dins nostre hi ha una part que guarda les experiències de la infància. Escoltar-la i cuidar-la pot transformar com ens tractem de grans.
Llegir més →Perdonar no és oblidar ni justificar. És deixar anar un pes que ens lliga al passat. Un procés que demana temps i que comença, sovint, per un mateix.
Llegir més →Passem molt de temps al passat o al futur. Tornar al moment present és una de les maneres més senzilles de cuidar-nos i de créixer.
Llegir més →Molts dels pensaments que tenim apareixen sols i els creiem sense qüestionar-los. Aprendre a reconèixer-los ens dona més llibertat.
Llegir més →L’autocura s’ha convertit en una llista de productes i rutines. Però cuidar-se de debò té més a veure amb escoltar-se, posar límits i sentir-se acompanyat.
Llegir més →Escoltar és molt més que callar mentre l’altre parla. Algunes claus per oferir una escolta que fa sentir l’altra persona acompanyada.
Llegir més →La resiliència no és ser invulnerable ni no patir. És la capacitat de travessar les dificultats i continuar endavant, sovint amb ajuda dels altres.
Llegir més →Vivim molt al cap i poc al cos. Tornar-hi a viure, escoltar-lo i tractar-lo com un aliat pot canviar la manera com sentim i com ens relacionem.
Llegir més →Practicar l’atenció plena no només ens ajuda a nosaltres. Sembla que també ens fa més sensibles al dolor dels altres i més disposats a ajudar.
Llegir més →Sovint ens han ensenyat que enfadar-se és dolent. Però la ràbia té una funció important: ens avisa quan alguna cosa no està bé i ens dona força per protegir-nos.
Llegir més →Fins i tot quan una situació no ens fa bé, canviar-la pot fer molta por. Entendre aquesta por és el primer pas per travessar-la.
Llegir més →Molts preferim carregar-ho tot sols abans que semblar febles o molestar. Però demanar ajuda és un acte de valentia i de confiança.
Llegir més →La gratitud no vol dir fer veure que tot va bé. És una pràctica suau que pot conviure amb el dolor i ajudar-nos a veure també el que ens sosté.
Llegir més →