No cal saber dibuixar per fer servir l’art com a eina. Pintar, modelar o fer collage ens ajuda a expressar el que no surt amb paraules.
Hi ha emocions que no tenen paraules. Són massa grans, massa confuses, o encara no les entenem. En aquests moments, el llenguatge de les imatges, els colors i les formes pot arribar on la conversa no arriba.
No es tracta de fer art bonic
L’expressió artística en un context d’acompanyament no té res a veure amb el talent ni amb el resultat. No hi ha dibuixos bons o dolents. El que importa és el procés: el que sentim mentre creem i el que descobrim després en mirar-ho.
Què ens aporta
Dona forma al que és difús. Un nus a l’estómac pot convertir-se en una taca fosca al paper, i de sobte el podem mirar des de fora.
Permet expressar sense haver d’explicar. No cal justificar ni ordenar res.
Calma el cos. El ritme repetitiu de pintar o modelar té un efecte relaxant.
Obre preguntes noves. Què hi veig? Què em sorprèn? Quin títol li posaria?
Propostes per provar a casa
Pintar l’emoció. Tria colors que representin com et sents avui i deixa que la mà es mogui sense pensar.
Mandales. Dibuixa un cercle i omple’l des del centre cap a fora, amb formes i colors.
Collage. Retalla imatges i paraules de revistes que et cridin l’atenció i fes-ne una composició.
Modelar fang o plastilina. Les mans saben coses que la ment encara no ha entès.
Dibuixar amb la mà no dominant. Ajuda a deixar de controlar i ser més espontanis.
Art i dol
En el dol, crear pot ser una manera de mantenir el vincle: pintar un record, fer una capsa de memòria decorada, un collage amb fotos. També pot ajudar a expressar la ràbia o la tristesa d’una manera segura. Moltes persones guarden aquestes creacions com a testimoni del seu procés.
Mirar el que hem creat
Després de crear, val la pena mirar-ho amb calma i curiositat, sense jutjar. Pots escriure unes línies sobre el que hi veus. En un espai acompanyat, aquesta mirada compartida pot obrir comprensions molt profundes.