Una pràctica per tornar a habitar el cos, notar on hi ha tensió i deixar que es relaxi. Et proposem una guia de quinze minuts.
L’escaneig corporal és una de les pràctiques bàsiques de l’atenció plena. Consisteix a recórrer el cos amb l’atenció, d’una part a l’altra, notant les sensacions sense voler canviar-les. Sembla senzill, i ho és, però té un efecte profund: ens torna al cos i al moment present.
Per a què serveix
Ens ajuda a detectar tensions que no sabíem que teníem, a descansar, a millorar la connexió amb el cos i a calmar la ment. Molta gent el fa servir per relaxar-se abans de dormir. En moments de dol o d’estrès, ajuda a sentir que hi ha un lloc on recolzar-se: el propi cos.
Guia pas a pas
Prepara’t. Estira’t en un lloc còmode, amb una manta si cal. Tanca els ulls. Fes tres respiracions una mica més llargues.
Els peus. Porta l’atenció als dits dels peus, les plantes, els talons. Nota la temperatura, el contacte amb la manta, qualsevol sensació. Si no notes res, també està bé.
Les cames. Puja pels turmells, els bessons, els genolls, les cuixes. Imagina que l’expiració s’emporta una mica de la tensió.
La pelvis i el ventre. Nota el pes del cos sobre el terra. Observa el ventre pujant i baixant amb la respiració.
L’esquena. De la part baixa fins a les espatlles. Hi ha zones més tenses? Deixa que s’estovin si poden.
El pit i el cor. Nota el moviment del pit. Pots posar-hi una mà si et fa bé.
Els braços i les mans. Des de les espatlles fins a la punta dels dits.
El coll i la cara. La mandíbula, la llengua, els ulls, el front. Aquí s’acumula molta tensió.
Tot el cos. Per acabar, sent el cos sencer respirant. Queda’t uns minuts així.
Tornar. Mou suaument els dits, estira’t, obre els ulls a poc a poc.
Si la ment marxa
És normal que la ment se’n vagi a pensar en altres coses. Quan te n’adonis, sense renyar-te, torna a la part del cos on eres. Aquest tornar és la pràctica.
Una nota important
Per a algunes persones, sobretot si han viscut experiències traumàtiques, posar l’atenció al cos pot remoure emocions intenses. Si et passa, pots obrir els ulls, moure’t, centrar-te en sons exteriors o aturar la pràctica. Respectar els propis límits també és part del camí.