Mireia CastellsaguéAcompanyament terapèutic
← Tornar al blogPràctiques

Respiració diafragmàtica: tornar a respirar amb el ventre

6 de setembre de 2026 · 2 min de lectura

Amb l’estrès, la respiració es fa curta i alta. Aprendre a respirar amb el diafragma ajuda el cos a sortir de l’estat d’alerta.

Si observes un nadó dormint, veuràs que el seu ventre puja i baixa a cada respiració. És la manera natural de respirar. Amb els anys, l’estrès, les presses i fins i tot el desig de tenir el ventre pla fan que molts adults respirem de manera curta, només amb la part alta del pit.

Per què importa

Quan respirem de manera superficial i ràpida, el cos interpreta que hi ha un perill i manté l’estat d’alerta. La respiració lenta i profunda amb el diafragma, en canvi, s’associa a la calma i al descans. Moltes persones noten que els ajuda a reduir la tensió, a dormir millor i a sentir-se més presents.

Com practicar-la

1. Estira’t panxa amunt, amb els genolls doblegats i els peus a terra. També es pot fer asseguda.

2. Posa una mà al pit i l’altra al ventre, just sota les costelles.

3. Inspira lentament pel nas, deixant que el ventre s’infli com un globus. La mà del pit gairebé no s’ha de moure.

4. Expira a poc a poc per la boca o pel nas, notant com el ventre baixa.

5. Allarga una mica l’expiració respecte de la inspiració. Per exemple, inspira en quatre temps i expira en sis.

6. Continua cinc o deu minuts, sense forçar.

Errors habituals

Moltes persones, quan comencen, intenten omplir massa els pulmons i acaben tensant el coll o les espatlles. No cal fer respiracions enormes. Es tracta que siguin lentes i baixes, no gegants. Si et mareges, torna a respirar de manera natural i descansa.

Portar-ho al dia a dia

Un cop t’hi has familiaritzat estirada, pots provar-ho asseguda a la feina, al cotxe abans d’arrencar, a la cua del supermercat. Ningú no ho notarà, però el teu cos sí. Amb la pràctica, aquesta manera de respirar es torna més automàtica.

Respiració i emocions

Quan sentim una emoció intensa, la respiració canvia: s’accelera amb la por, es talla amb la tristesa, s’endureix amb la ràbia. Portar l’atenció a la respiració, i allargar-la suaument, és una manera de dir al cos: estic aquí, ara pots descansar una mica.

Continua llegint