Fins i tot quan una situació no ens fa bé, canviar-la pot fer molta por. Entendre aquesta por és el primer pas per travessar-la.
Una feina que ens esgota, una relació que ja no ens nodreix, una ciutat on no ens sentim a casa. Sabem que alguna cosa hauria de canviar, però no ens movem. I ens jutgem per això. La por al canvi és profundament humana, i té més sentit del que sembla.
Per què ens fa por canviar
El cervell prefereix allò conegut, encara que sigui incòmode, perquè és previsible. El desconegut, en canvi, pot amagar perills. A més, tot canvi implica una pèrdua: deixar enrere una rutina, una identitat, unes persones, una versió de nosaltres. Per això els canvis, fins i tot els desitjats, sovint porten un dol a dins.
Formes que pren la por
Posposar. «Quan les coses s’estabilitzin», «l’any que ve».
Racionalitzar. «No està tan malament», «hi ha gent pitjor».
Catastrofitzar. Imaginar que tot sortirà malament si fem el pas.
Bloquejar-se. No poder decidir, donar voltes sense moure’s.
Com travessar-la
Reconèixer la por. No cal fer-la fora. N’hi ha prou amb saber que hi és i que és normal.
Mirar què es perd i què es guanya. Escriure-ho pot aclarir molt.
Fer passos petits. No cal canviar-ho tot de cop. Un petit moviment ja trenca la inèrcia.
Recordar canvis anteriors. Quines coses vas superar? Què et va ajudar?
Buscar suport. Compartir els dubtes amb algú de confiança fa la por més lleugera.
Canvis que no triem
No tots els canvis són decisions. Una malaltia, una pèrdua, un acomiadament, una separació no desitjada. En aquests casos, la por es barreja amb la tristesa i la ràbia. També aquí el camí passa per acceptar que el que coneixíem s’ha acabat i anar construint, a poc a poc, una nova manera de viure.
La por com a companya
Potser la por no desapareixerà del tot. Però podem aprendre a caminar amb ella, en lloc de deixar que decideixi per nosaltres. Al cap i a la fi, la valentia no és no tenir por, sinó fer el pas tot i tenir-ne.