Davant del dolor d’algú, les paraules sovint ens fallen. Frases que fan mal sense voler, i altres maneres més senzilles i honestes d’estar a prop.
Ens assabentem que algú conegut ha perdut una persona estimada i ens quedem en blanc. Volem dir alguna cosa, però tot sembla poc o massa. Per por d’equivocar-nos, de vegades no diem res i ens allunyem. I aquest silenci, per a qui està de dol, pot doldre tant com una frase desafortunada.
Frases que, sense voler, fan mal
Moltes expressions que fem servir amb bona intenció acaben minimitzant el dolor o pressionant la persona:
«Tot passa per alguna cosa.» Per a qui pateix, no hi ha cap raó que justifiqui la pèrdua.
«Almenys va viure molts anys.» L’edat no fa menys gran l’absència.
«Has de ser fort.» Transmet que mostrar el dolor és un error.
«Ja sé com et sents.» Encara que hàgim viscut una pèrdua semblant, cada dol és únic.
«Ara ja descansa.» Pot ser veritat per a algunes creences, però no consola qui l’enyora.
El que sí que acostuma a ajudar
No cal trobar la frase perfecta. Sovint, les paraules més senzilles són les que arriben més:
«Ho sento molt.» Curt i sincer.
«No sé què dir, però soc aquí.» Reconèixer la pròpia impotència és honest i acull.
«Com estàs avui?» El dol canvia cada dia. Preguntar per avui deixa espai per a la resposta real.
«Em recordo de quan…» Compartir un record de la persona que ha mort la manté present.
El silenci també acompanya
No cal omplir tots els buits amb paraules. Una mà a l’espatlla, una abraçada, seure al costat sense parlar. La presència tranquil·la diu molt més que qualsevol explicació. Si la persona vol parlar, escolta. Si no, n’hi ha prou amb ser-hi.
I si m’equivoco?
És possible que algun dia diguis una cosa poc encertada. Passa. Pots reconèixer-ho: «Crec que abans no t’he sabut dir el que volia». La sinceritat i la constància pesen molt més que la perfecció. El que realment ajuda és no desaparèixer.
Font i lectura recomanada: Cuando no sabemos qué decir ante una persona en duelo · Fundación Mario Losantos del Campo